Que es l’aliança?

 

El seguent text es agafat del llibre «100 anys de l’aliança«

La Societat Recreativa l’Aliança fou fundada el juliol de 1914, un any en què succeïren fets tan històrics com la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el 6 d’abril, i l’esclat de la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial, el 28 de juliol.

A l’Estat espanyol regnava Alfons XIII i governava el Partit Liberal Conservador, amb Eduardo Dato de president. Cubelles era una vila eminentment agrícola, amb una població al voltant de 800 habitants i un entramat social considerable. El principal lloc de referència era el local del Círcol Cubellenc, fundat el 1890, que disposava d’un cafè, una sala de teatre i ball i on periòdicament s’hi organitzaven activitats culturals i lúdiques. Vinculats a aquesta entitat hi havia una cooperativa de consum, la Cooperativa la Salvadora, creada el 1913, i el Cor l’Espiga, fundat l’any 1900 i que bàsicament sortia a cantar les caramelles per Pasqua. També existia la Germandat de Sant Sebastià, la finalitat de la qual era l’ajut mutu entre pagesos.

L’Ajuntament no tenia un color polític determinat i la nota predominat eren els problemes econòmics que patia. Hi havia una barreja d’edils que simpatitzaven amb el republicanisme federal i altres de tendència conservadora, com l’alcalde Pere Escardó Pedro i el tinent d’alcalde Josep Almirall Almirall. La parròquia de Santa Maria tenia mossèn Francesc de Paula Serra com a ecònom. Existia una escola de nens, amb el mestre Joan Arnau Robert, situada a la casa de la finca de can Travé, al carrer de Sant Antoni, i una escola de nenes sota el mestratge de Leonor Font Graells, a l’antic hospital del carrer de Joan Pedro i Roig.

L’Aliança va ser creada amb les mateixes finalitats que oferia el Círcol Cubellenc –esbarjo i diversió per als seus socis– i amb una estructura similar pel que fa al seu local social: sala de teatre i ball, amb seixanta-sis metres quadrats de pista, i cafè de societat. El principal fundador de L’Aliança va ser Pere Escardó Pedro, propietari important que havia heretat bona part de la fortuna del seu oncle, Joan Pedro Roig, un “americano” que va aportar molts beneficis a la població. Pere Escardó també havia fet les Amèriques i el 1914, quan fundà L’Aliança, era l’alcalde del municipi, de manera que a la nova entitat el seguiren totes aquelles persones que hi mantenien afinitats, ja fossin de tipus familiar, de relació laboral o simplement de simpatia personal. A L’Aliança hi va anar a parar gent de diversa condició social, la qual cosa trenca amb el tòpic que s’ha estès amb posterioritat en el sentit que en aquesta societat hi havia els propietaris i en l’altra, els parcers.

Però sí que és cert que políticament parlant L’Aliança estava identificada oficialment amb el catalanisme de dretes i el Círcol Cubellenc amb els republicans federals i, als anys trenta, amb Esquerra Republicana de Catalunya. Això no priva que a nivell individual, davant d’unes eleccions, es donessin casos de votacions encreuades, és a dir, que socis de L’Aliança votessin l’Esquerra Republicana o que afiliats al Círcol ho fessin per la Lliga, en aquest darrer cas segurament en molta menys proporció.

Una de les versions que induïren algunes persones a fundar l’Aliança és una disputa de caràcter personal en el si del Círcol Cubellenc. Però els motius principals cal buscar-los en el malestar existent des del 1909, arran de la Setmana Tràgica, quan dos destacats membres del Círcol Cubellenc foren detinguts en ser acusats de participar en els actes de sabotatge que es produïren a la comarca en protesta contra la guerra del Marroc. Es comentà que havien estat denunciats per algú del propi poble i això comportà conseqüències negatives en les relacions socials entre un sector de la població. Una altra possible causa fou el greu enfrontament que es va produir a l’Ajuntament, el 1912, quan una sèrie de regidors van denunciar l’alcalde, Francesc Almirall Almirall, per suposades irregularitats.

Almirall era un dels homes “forts” del poble, de fet era el major contribuent
industrial des de principi de segle, tenia una tenda de queviures on tothom s’hi veia abocat a comprar per falta d’alternatives, sovint fiava a la gent i això creava una certa dependència vers la seva persona. La premsa republicana de Vilanova l’acostumava a criticar titllant-lo de cacic.


L’any 1913 la gent del Círcol Cubellenc va crear una cooperativa de consum,
la Cooperativa La Salvadora, i el negoci d’Almirall se’n va anar en orris. Alguns dels que fundaren la cooperativa eren els mateixos que s’havien enfrontat a Almirall a l’Ajuntament. És evident, doncs, que dintre del Círcol Cubellenc hi cohabitaven dues postures confrontades i que la polèmica a nivell personal a què abans hem al·ludit tan sols va ser la guspira que va encendre la metxa del trencament definitiu. Almirall tenia els seus partidaris, un d’ells Pere Escardó Pedro, l’home que el va succeir a l’alcaldia el 1914 i que aleshores va crear L’Aliança.

L’afinitat d’Almirall amb Escardó segurament venia donada pel fet “americano”. Almirall nasqué a Santiago de Cuba el 1871 ja que el seu pare, Francesc Almirall, cubellenc, havia fet fortuna a l’illa caribenya, on s’havia casat amb Rosa Almirall Jiménez, també natural de Santiago de Cuba. Ja instal·lat a Cubelles, Francesc Amirall fill es casà amb la cunitenca Rosa Guasch Safons. El pare, conegut per Panxo, feia llargues estades a Cubelles.